La Fundació Daniel i Nina Carasso treballa a França i Espanya per impulsar la transformació social a través de dues grans línies d’acció: l’alimentació sostenible i l’art ciutadà.
Durant els darrers anys, des de Tandem Social hem col·laborat amb la Fundació en diferents projectes vinculats a l’alimentació sostenible, des de l’avaluació d’iniciatives fins a l’anàlisi i l’acompanyament de models de negoci transformadors. Una relació que, amb el temps, s’ha anat consolidant sobre la confiança i el coneixement mutu.
Precisament aquesta confiança va obrir la porta a un nou repte, aquesta vegada en un àmbit que encara no havíem explorat conjuntament: l’art ciutadà. La Fundació tenia un repte amb PLANEA, una xarxa de centres educatius, agents i institucions culturals que treballen per incorporar les pràctiques artístiques a l’escola pública, que havia crescut i que necessitava repensar la seva manera de governar-se per continuar avançant.
Créixer passa per repensar els models de governança i organitzatiu
PLANEA connecta el món educatiu i el cultural a través de la mediació artística, amb l’objectiu de generar noves maneres d’aprendre, crear i participar. Des dels seus inicis, PLANEA havia anat construint la seva pròpia manera de funcionar. La xarxa s’havia organitzat de manera orgànica, adaptant-se a les necessitats dels diferents agents i territoris que en formaven part. I aquest model havia funcionat. Però, a mesura que la xarxa creixia, va caldre reflexionar sobre el seu funcionament intern: com es prenien les decisions, quins espais de participació existien i com es repartien les responsabilitats.
El repte no era establir una estructura totalment nova, sinó ajustar elements de l’estructura de manera que permetés continuar creixent sense perdre l’essència de la xarxa. A més, hi havia una complexitat afegida: PLANEA activava aquest espai de reflexió la vegada que mantenia la seva activitat i incorporava nous territoris i agents a la xarxa. El model havia de ser prou clar per ordenar la xarxa i prou flexible per incorporar-se de manera progressiva, sense aturar la seva activitat.
Primer, escoltar i entendre
Abans de plantejar cap proposta, cal entendre la realitat que vols estructurar.. Entràvem en un àmbit amb un llenguatge, unes dinàmiques i unes maneres de treballar pròpies. Per això, el primer pas era escoltar. Vam dedicar temps a entendre la visió, els objectius i particularitats de la xarxa, així com aproximar-nos a la manera com els diferents agents vivien i entenien aquest espai d’intercooperació.
Aquest treball inicial ens va permetre entendre que no es tractava només de definir òrgans, rols o mecanismes de decisió. Es tractava de construir una manera d’organitzar-se en què totes les parts se sentissin representades i poguessin continuar contribuint al projecte compartit.
Una governança construïda entre totes
Amb aquesta primera diagnosi, vam començar a treballar conjuntament en les bases del futur model de governança. Què necessitava realment la xarxa per continuar servint al propòsit col·lectiu? Quines decisions s’havien de prendre i com? I, sobretot, com es podia construir una estructura que ajudés a avançar amb processos i espais àgils?
Aquestes preguntes van orientar un procés de coconstrucció en què les propostes es treballaven, es contrastaven i es reformulaven amb les entitats. No sempre va ser un camí lineal. A mesura que avançàvem, apareixien nous matisos, necessitats i maneres d’entendre el funcionament de la xarxa. Això ens va portar a revisar algunes propostes i adaptar-les a una realitat que anàvem coneixent cada vegada millor.
També va ser un procés d’aprenentatge mutu. Des de Tandem Social vam haver d’adaptar la nostra metodologia i el nostre llenguatge a les particularitats del binomi art-escola, mentre que els diferents agents de PLANEA s’apropaven a noves eines i conceptes vinculats a la governança.
Lluny de ser un obstacle, aquest intercanvi va acabar esdevenint una de les principals fortaleses del projecte. Cada sessió de treball permetia avançar una mica més cap a un model que no fos una proposta externa, sinó una eina pròpia de la xarxa.
Un model que continua prenent forma
Definir un model de governança és un pas important, però el veritable repte arriba quan s’ha de traslladar al dia a dia. Per això, un cop finalitzada aquesta primera etapa, la Fundació Daniel i Nina Carasso ha volgut que PLANEA continui comptant amb Tandem Social per acompanyar-la en els primers passos de la implementació.
Aquesta nova fase ha de permetre concretar com es desplega el model, ajustar els mecanismes necessaris i facilitar una transició progressiva cap a la nova estructura. L’objectiu és que la governança no es quedi en un document, sinó que es converteixi en una eina útil per a les entitats i persones que formen part de la xarxa.
Per a Tandem Social, aquest projecte ha estat també una oportunitat per ampliar la nostra mirada i traslladar l’experiència en governança i acompanyament organitzatiu a un àmbit amb particularitats pròpies.
L’experiència amb PLANEA ens reafirma en una idea que travessa la nostra manera de treballar: la governança i l’estructura organitzativa funcionen millor quan es construeixen amb les persones que els hauran de posar en pràctica. Per això, acompanyar no és arribar amb totes les respostes, sinó saber escoltar, adaptar-se i construir conjuntament les eines que cada organització necessita per avançar.




