El 2024, l’àrea d’Economia Social de Càritas Espanyola va fer una diagnosi de les prop de 70 empreses d’inserció de la seva xarxa. El resultat va ser clar: moltes depenen del sector tèxtil, ja sigui per la recollida de residus o per la venda de roba de segona mà, i aquest sector comença a mostrar dificultats de sostenibilitat econòmica. Calia explorar nous sectors, i fer-ho aviat, així que van decidir buscar algú que els acompanyés.
Una proposta que havia de guanyar-se la confiança
Tandem era una desconeguda per a l’equip d’economia social de Càritas Espanyola, tot i haver treballat amb Càritas Barcelona. El repte era acompanyar cinc empreses d’inserció, de Plasència, València, Ciutat Real, León i Santander. No es tractava de reforçar la línia actual, sinó d’identificar un sector nou, viable econòmicament i coherent amb la missió social: amb condicions laborals dignes, poca estacionalitat, per assegurar una contractació estable, i un bon encaix amb perfils de gran vulnerabilitat.
Santander: un apropament a la realitat del territori
A Santander, l’empresa d’inserció va detectar que les granges de vaques lleteres de Cantàbria tenien falta de mà d’obra i un relleu generacional per resoldre. Creien que podien donar-hi resposta, però no sabien com. Així que Tandem es va desplaçar: dos dies visitant granges i entrevistant ramaders, tant d’explotacions robotitzades com de no robotitzades.
El territori va canviar la proposta. A les granges robotitzades no calia algú que munyís, sinó algú que sabés treure informes del robot. Als ramaders els feia falta un perfil administratiu, i necessitaven rotacions per poder tenir caps de setmana lliures. Així van néixer dos serveis: una persona a temps complet en una granja i quadrilles que roten per diverses explotacions.
Convèncer en el seu llenguatge
Faltava un últim pas, potser el més delicat. Calia presentar la proposta als òrgans de decisió generals, que fins ara no havien estat en el procés. Parlar-los de pla d’empresa, de segments o de viabilitat financera no hauria servit de res si no entenien què suposava el projecte per a l’organització.
Aquí va comptar una manera de treballar que per a Tandem és essencial: saber llegir qui tenim al davant i modular el relat sense canviar-ne el contingut. Ens vam posar al seu lloc i vam anticipar les seves preguntes: quina inversió suposava, què calia fer per implementar la línia, com es comunicaria i si l’empresa d’inserció tenia capacitat per assumir-la. Hi vam respondre amb un document elaborat expressament,amb informació clara, i amb un projecte que començava amb un pilotatge de dues persones i dues granges, que permetia validar el model a petita escala. Dues setmanes més tard, la gerència ens va trucar: havien donat el sí, i el projecte s’implementaria.
Un procés que va més enllà d’un resultat
No totes les empreses van acabar creant una nova línia. Algunes van concloure que la direcció era interessant, però que no tenien ara la capacitat per assumir-la, i això també és un resultat: decidir amb informació. Perquè a Tandem no compartim un model de consultoria que decideix pel client, el nostre valor recau en aportar anàlisi, escenaris i coneixement del sector perquè la decisió sigui de qui l’ha de prendre.
Per a Tandem Social, el projecte mostra que un cas d’èxit no depèn només d’una xifra. Ens agrada mesurar-lo també pel camí: entendre el territori, adaptar-nos a qui tenim al davant i acompanyar fins que el pas a l’acció sigui possible.
